Inici de curs a Sobre Vell 02/11/14

Inici de curs a Sobre Vell 02/11/14
fotos

04 d’octubre 2007

FOTO HISTÒRICA

Aquesta imatge correspon a l’excursió que l’agrupament va organitzar amb motiu de la commemoració del bicentenari de la Parròquia de Sant Bartomeu. (27 de setembre de 1998)
La ruta anava des de Ferreries fins a Mercadal, passant pel camí d’en Kane.
En Llorenç Febrer ens apropà a la història d’aquest antic camí i de la denominació anglesa de fa dos segles. Arribats a Mercadal es va pujar Al Toro per viure-hi una missa i on s’hi va afegir molta gent de Ferreries que vingueren en cotxe. L’església s’omplí de gom a gom.

GREIXERA DE FORMATGE

En Toni Pons i na Carmen Febrer, que van ser cuiners durant un parell d’estius a Cala Mica, ens recomanen aquesta recepta tan menorquina:
Greixera de formatge Ingredients: 1kilo de formatge tendre de Menorca 6 ous 1molla de pa banyada amb llet 1 all esclafat Com es fa : Es ratlla es formatge, es ben mescla amb els ous, se molla de pa i s´all, ho posam dins una palangrana untada de oli i es cou dins es forn devers mitja hora. Bon profit !!!

DICCIONARI ESCOLTA 1

Estil de vida escolta: és aquell qui es manté fidel a uns valors (llei escolta) i que són lliurament acceptats en la promesa. Es manifesta en accions quotidianes, en l’esperit escolta d’adquireix de persones que han passat per l’Escoltisme. Flor de llis: és la insígnia representativa de l’Escoltisme a gairebé tot el món. Va ser utilitzat per primera vegada al primer campament escolta de l’any 1907, i simbolitza l’esperit escolta. En Baden Powell va agafar la idea dels mapes antics on la flor de llis assenyalava el nord, la qual cosa vol dir que els escoltes mai hem de perdre el sentit i l’orientiació de la nostra vida. Insígnia o ensenya: emblema distintiu de tela que va cosit a la camisa i que identifica a l’escolta que el porta: associació i agrupament al qual pertany. Lema: Sempre a punt Passafoulard: a partir de l’any 1921 es comencen a emprar diverses castes de passafoulards per unir el foulard. Salutació escolta: és un signe de reconeixement entre tots els escoltes de qualsevol lloc, que consisteix en una enqueixada de mans (amb l’esquerra) i una senya amb la mà dreta, alçant l’índex i el cor si són Llops/Daines, si són escoltes d’altres branques es fa igual però també alçant el dit anul·lar i el dit gros es recolça damunt l’ungla del dit petit (així tenim els tres dits alçats simbolitzant els tres eixos escoltes i el major protegeix el petit)

FANALETS DE PAPER

Necessites:
- Dues cartolines o paper gruixat del mateix color.
- Una fulla transparent d’un altre color.
- Tisores.
- Cola
- Fil
- Un ciri 1. Doblega la fulla per la meitat. 2. Amb les tisores fe diversos talls damunt la banda doblegada.Desplega la fulla una altra vegada. 3. Talla un quadre d’una mida un poc més petita que la cartolina. Aferra-la amb la cola damunt la cartolina (posa cola només als cantons). 4. Per formar els fanalets de paper fes un cilindre amb la cartolina, de manera que el full transparent quedi dins. 5. Agafa una altra cartolina i fes una circumferència de la mateixa mida que la base del cilindre. Fes Quatre llengüetes per poder aferrar-ho bé. A continuació retalla la silueta i doblega les llengüetes per amunt. Aferra-les a la base del fanalet. 6. Deixa que s’eixugui la cola durant unes hores. Quan estigui eixut ferma el fil a les dues bandes. 7. Ara només falta posar-hi el ciri dins perquè el fanalet reposi damunt la base circular. 8. Encén els ciris i penja les lamparetes!.

HIMNE SCOUT'82

Avui, per celebrar, el centenari de l’escoltisme, presentam aquesta cançó emblemàtica del nostre moviment. La van dur uns escoltes de l’AE Federico Pareja de Ciutadella i la vam traduir per poder-la cantar en la nostra llengua. Crec que ho val la pena aprendre-la i fer-la nostra pel missatge escolta que duu. “Res pot aturar-nos quan junts caminam” encara que ben colque vegada no mos han deixat passar pel nostre estimat camí de cavalls. És una cançó que empeny a fer camir junts i convida a conseguir les coses entre tots.
“Mira si a un altre pots donar una mà”. És una crida a la col·laboració i la solidaritat, a estar atent a l’altre.
“Aquests instants són massa per deixar-los anar”. Quants moments, quants records en tants anys d’escoltisme. Instants que han quedat gravats al nostre disc dur personal i col·lectiu i donen sentit a la nostra vida i al nostre moviment.
(Nito Martí)

03 d’octubre 2007

ES GRAU - FAVARITX

Hem triat aquesta ruta per explicar, perqué és una de les zones de l'illa que es conserven més verges el paisatge d'aquesta part de l'illa és d'una bellesa molt peculiar com és la costa nord de Menorca; i a més té l'avantatge que bona part de la ruta es pot fer molt aprop de la vorera de la mar.
Aquesta ruta que hem fet començant d'Es Grau es pot fer amb un temps aproximat de 3 hores i mitja, Partim pel pont de llenya per accedir a sa platja d'Es Grau i creuam fins a l'altra banda de la platja on trobam el camí que anirem seguint durant quasibé tota la ruta. Davant nostro tenim la urbanització d'Es Grau i seguirem vora la costa fins a la Punta de Fra Bernat que està a l'entrada de sa badía d'Es Grau, en tota aquesta part la costa està plena de petites raconades d'arena bastant solitaries, davant nostre mirant el mar podem contemplar en tot moment l'illa d'en Colom i ses seves platges ( Sa Platja de s'illa i Es Caló d'Es Moro). La vista d'aquesta illa ens acompanyarà durant bona part del trajecte fins quasibé en arribar a les platges de Favaritx.
Quan hem arribat a la Punta de Fra Bernat, a la nostra esquerra ja es veu l'entrada de les platges de Cala Tamarells, encara que per arribar-hi estarem una estona. Continuarem caminant vora de la mar passant per sa Punta de sa Pastera fins arribar a Cala Tamarells. Aquí trobam dues plat-ges d'arena fina, la segona de les quals molts coneixereu i recordareu perqué té al costat una torre de vigilància i està molt resguardada i hi hem fet més d'una calada fent excursions per aquesta part de Menorca.
Darrera la platja de Cala Tamarells trobam de nou el camí que ara entrant un poc es dirigeix a la Cala de Sa Torreta. Aquesta cala és la més gran que trobam en aquesta part, encara que no està gairebé per banyar-se perqué hi bastantes pedres. Darrera té un pinar molt polit on temps enrera s'hi podía anar d'acampada. També si troba una caseta ben conservada, que antigament era una caseta de guarda.
Quan arribam al final de la platja de Sa Torreta i durant un tros de la ruta deixam d'anar vora la costa perque el terreny és més accidentat amb moltes pujades i devallades . Agafam un camí interior a través de tanques per bordejar la costa fins arribar a Cala en Cavaller, que és un petit macar de pedra grisa on hi ha una caseta amb un embarcador anomenada Es Niu Tranquil, i segur que ho és perqué si no és amb barca no hi deu passar-hi quasi ningú ni a l'estiu. Aquesta platja està protegida pel Cap de Mossen Vives.
Trobam a continuació Cala Morella Nou, que és una platja d'arena i pedres , al fons d'una entrada impresionant entre els penyals de Mossén Vives i Es Cap de ses Piques, amb un pinar i una casa de marina . Sortint de darrera ses cases prest trobarem un cami que ja és dins un terreny més arenòs i la vegetació és de sivina i arbust baix, aquest camí el seguim fins arribar a Cala en Tortuga que és la primera de les platges de Favaritx. És una petita entrada que forma un macar.
Ara seguint el camí per la costa trobarem S'Arenal de Morella, també anomenat Platja de Capifort, és una platja extensa d'arena blanca bastant concorreguda per la seva proximitat al far de Favaritx, darrera aquesta platja hi ha una zona humida no molt extensa. Passant s'Arenal de Morella i seguint novament el camí de la costa arribarem a Cala Presili, anomenada també s'Arenal d'en Moro, que és per noltros sa platja més polida que podem trobar en tota aquesta ruta.
Només mos queda ara ja pujar pel camí d'accés a la platja fins arribar a la carretera del Far de Favaritx, fins arribar a les barreres d'entrada del parc de s'Albufera.
Pere Allès Moll i Pere Allès Pons

L'EQUIP DE PARES DAVANT EL CENTENARI

Les mateixes raons per les quals Baden Powell va crear l’Escoltisme encara hi són presents a les nostres vides escoltes, sempre tenint en compte els tres eixos: -Educar a la persona i per tant ajudar-la a créixer. -Enfortir la fe i per tant ser bones persones. -Estimar el país i per tant respectar-lo. Un ambient que no és enriquidor causa en els fillets egoïsme, falta de salut, “passar de Déu”, etc. Un ambient que es crea artificialment només posa una capa de vernís que es romp amb un no-res. Sense una educació com cal, ho demostra l’experiència, en el moment en què un fillet entra en un ambient pobre torna a caure en les velles rutines. L’Escoltisme pretén ser un mitjà sa per a desenvolupar la persona i així prevenir les causes que no li fan bé, per mitjà de viure experiències enriquidores i viure-les lliurament. L’èxit de l’Escoltisme rau en que ha sabut veur el llaç profund que existeix entre el mètode i el marc privilegiat on es practica, que és la natura i a través del joc. Si enguany celebram el centenari és perquè durant tots aquests anys hi ha hagut persones que han vist la mancança d’un espai on el fillet visqui bones experiències i cresqui com a persona acompanyat d’altres. Per tant, gràcies a totes aquestes persones per a fer-nos arribar fins avui aquesta vivència. Equip de pares

QUÈ FEIM AQUÍ, AVUI, JUNTS, DESPRÉS DE 100 ANYS...?

Què feim aquí, avui, junts, després de 100 anys, els escoltes?
PENSAR
REFLEXIONAR
IMAGINAR
DIALOGAR
COMPARTIR
PROJECTAR
EXPERIMENTAR
CONVIURE
CREAR LLIGAMS...
L'escoltisme és una proposta educativa i una proposta evangelitzadora, el nostre gran objectiu és l'educació de bons ciutadans.El nostre fundador va ser Baden-Powell, ell ens va donar un marc on exercir aquesta vocacio, un metode, un moviment... pero el nostre mestre es Jesus, amb la seva ajuda descubrirem el servei i el sentit, l'espiritualitat que hi ha en totes les persones i les situacions.
Reflexionem les paraules que va dir Sir Baden-Powell ja fa mes de cincuanta anys i que ens poden servir tambe avui:" Estoy convencido de que Dios nos ha puesto en este mundo maravilloso para que seamos felices y gocemos de la vida. Pero la felicidad no proviene simplemente de la riqueza, ni de tener éxito en la carrera, ni dándose uno gusto a sí mismo. Un paso hacia la felicidad es hacerse uno sano y fuerte cuando niño, para poder ser útil y así poder gozar de la vida cuando se es hombre.
El estudio de la naturaleza les enseñará cómo Dios ha llenado de cosas bellas y maravillosas este mundo para que lo puedan gozar. Estén satisfechos con lo que les haya tocado y saquen de ello el mejor partido que puedan. Vean siempre el lado bueno de las cosas y no el malo.
Pero la verdadera manera de obtener la felicidad es haciendo felices a los demás. Traten de dejar este mundo en mejores condiciones de como lo encontraron."
(Animadors de la fe)

EL FIL D'ARIADNA

Ells dos han format part de forma molt activa de la història del nostre agrupament escolta, persones molt actives i amb un gran compromís envers el seu voltant i amb ganes d’aportar el seu granet d’arena per canviar dintre del possible la nostra societat.
En Miquel Maria va entrar a formar part de l’agrupament el curs 1988/1989 com a animador de Trucs fins al curs 1990/1991. Els cursos 1991/1992 i 1992/1993 va fer feina a l’agrupament com a Conciliari.
Na Lalín va formar part com a Caravel·la i com a Truc, fins que en el curs 1989/1990 entra com a cap fins al curs 1994/1995. Els tres primers anys ho va fer com a cap de Ràngers/Guies i els tres darrers com a cap de Pioners/Caravel·les.
En Miquel i na Lalín tenen dues filles i els hi hem demanat una col·laboració a la nostra revista (i de la qual, per cert, en són subscriptors) i molt amablement ens han brindat les seves següents reflexions:
El fil d’Ariadna
Coneixeu la llegenda d’Ariadna? És un mite de l’antiga Grècia. Conta que el Minotaure, un ésser fantàstic amb el cos d’home i el cap de toro, que posseïa una força titànica, vivia amagat dins una cova de l’illa de Creta i mantenia la població de l’illa presa del pànic. La cova era un profund laberint del qual ningú havia escapat mai: els agosarats que havien intentat atacar el Minotaure, s’havien perdut per sempre dins les infinites galeries... A Creta hi vivia Ariadna, atemorida com tothom per la presència del Minotaure. Però va arribar l’heroi Teseu, decidit a acabar amb el monstre. Ariadna es va enamorar de Teseu, i li va donar un embolic de fil, per tal que quan hagués trobat i vençut el Minotaure pogués sortir del laberint. I així va succeir: Teseu va matar el Minotaure, i gràcies al fil d’Ariadna va poder trobar la sortida.
Us demanareu a què ve que us contem aquesta llegenda. Molt senzill: ens ha semblat una manera entenedora i gràfica d’explicar-vos què representa per a nosaltres dos el fet d’haver format part de l’Escoltisme. Avui, per diverses circumstàncies, no pertanyem a cap agrupament escolta, ni tenim cap activitat relacionada amb l’Escoltisme. Açò no vol dir, però, que la nostra experiència escolta sigui un simple record, que només formi part del nostre passat. Els valors, les actituds, l’estil de vida i tot allò que vam aprendre i compartir dins l’Agrupament Escolta de Ferreries, són com un fil d’Ariadna que ens orienta per dins el laberint de la vida, i sobretot de la vida en la societat en què ens ha tocat viure.
Els sociòlegs, observadors i analistes actuals descriuen la nostra societat com una realitat oberta, pluralista, multicultural, fragmentada en mil i un petits espais sovint desconnectats entre ells. Com un laberint, vaja. Per bé o per mal, aquella societat més o menys homogènia i uniforme que vam ser en altres èpoques ja fa temps que s’ha esvaït. La nova societat, que canvia i es transforma constantment a un ritme frenètic, òbviament té molts d’avantatges i aspectes positius, com la llibertat individual, el progrés tècnic, l’evolució de les idees, etc. Però seríem cecs si no reconeguéssim també una sèrie de riscos, com, per exemple, el de perdre’t enmig d’aquesta amalgama de propostes, d’aquest laberint en el qual hi abunden milions de promeses de felicitat fàcil i de solucions meravelloses als nostres problemes. El pluralisme és bo, ja ho hem dit, però no en traurem res si ens deixam arrossegar fins a la pèrdua de la identitat personal, fins a l’evaporació de les nostres conviccions i a una vida gris, fotocòpia de fotocòpia de fotocòpia d’uns models estàndard de conducta. Tot açò ens portaria, al capdavall, a deixar de ser els actors protagonistes de les nostres pròpies vides.
Bé, doncs: enmig d’aquest panorama, pensam que l’Escoltisme continua tenint una vigència i una validesa fora de dubtes. Segurament, avui l’Escoltisme és encara més útil i necessari que en altres èpoques, perquè més que mai el podem concebre com un fil d’Ariadna. La vida ens durà per mil i un camins, però el fil d’Ariadna de l’experiència escolta sempre ens recordarà d’on venim, ens mantindrà lligats a uns orígens i uns valors —fe, educació, país— als quals val la pena de ser-hi fidels, i als quals sempre podem tornar per sentir-nos lliures i tornar a començar quan les coses se’ns torcin. Per açò, no ho dubteu: agafau ben fort el fil d’Ariadna, i no tingueu por d’entrar al laberint! Lalín Coll Marquès, ex-cap de l’AE Sant Bartomeu Miquel Àngel Maria, ex-consiliari de l’AE Sant Bartomeu

02 d’octubre 2007

PETITA HISTÒRIA DE BADEN POWELL

En Robert Baden Powell va néixer a Londres el 22 de febrer de 1857. L’any 1877 entra a l’exèrcit britànic i és destinat a la Índia (llavors colònia anglesa) com a subtinent. Altres destinacions militars seran les d’Afganistan i la de Sud-Àfrica. Quan té 26 anys ascendeix a capità i demostra ser un gran explorador i un coneixedor dels secrets de la naturalesa. Durant aquests temps escriu dos llibres sobre temàtica militar. Entre els anys 1887 i 1889 participa en activitats de guerra i serà a partir d’aquí que sorgiran les idees bàsiques del que més tard serà el moviment escolta. La fama com a gran estratega militar va arribar l’any 1899 quan a Baden Powell se li va ordenar anar a Mafeking, una ciutat en el cor de l’Àfrica del sud. Va esclatar la guerra contra els boecs i durant 217 dies Baden Powell i les seves tropes, amb els ciutadans de la ciutat, van resistir contra forces molt més nombroses, fins que finalment li arribaren reforços importants. En aquest període de temps es veu obligat a demanar i confiar certs serveis als joves de Mafeking i aquests van respondre heroicament. Els relats del setge arriben fins a Londres i Baden Powell és ascendit a General major. EL 1901 el seu llibre “Guia per a explorar” és utilitzat com a llibre de lectura a les escoles i és emprat com a instrument educatiu. El 1907 posa en pràctica els seus coneixements i mostra als joves els valors de la fraternitat, de la pau, de l’amor cap a la natura. Ho fa al campament experimental de l’illa de Browmsea, a l’Anglaterra, i en el qual hi participen 21 al·lots amb un gran èxit. L’aconteixement té un gran ressò a nivell mundial i és quan comença a escriure llibres sobre l’escoltisme. El 1910 deixa l’exèrcit britànic per dedicar-se de ple a l’escoltisme. El moviment escolta anava creixent i s’anaven celebrant les jamborees mundials. Quan té 80 anys Baden Powell torna a l’Àfrica amb companyia de la seva esposa (i que va ser una gran col·laboradora). Mor el 8 de gener de 1941 quan tenia 84 anys.
L’escoltisme ha evolucionat al llarg del temps, tant que els seus trets més militars en el seu inici han anat desapareixent fins a quedar-ne els valors més genèrics. L’escoltisme treballa perquè les persones siguem actives i compromeses en la nostra societat per “deixar el món millor de com l’hem trobat”, com ens va dir el fundador. El centenari: un món, una promesa Una trobada internacional a Anglaterra, un congrés d’experts en educació a Ginebra, una rèplica del primer campament escolta, tallers, exposicions, festivals, cine... El moviment escolta ha preparat un interessant programa per celebrar els 100 anys d’escoltisme. Sota el lema “Un món, una promesa”, el programa del centenari vol promoure l’escoltisme, els seus valors i estendre a tothom la promesa escolta de deixar el món un poquet millor de com l’hem trobat.
“Amanecer Scout” El primer dia d’agost de 1907 em Robert Baden Powell va tocar el corn “vudú” a l’illa Browmsea a les 8 del matí per obrir el primer campament escolta. En record d’aquest moment “Amanecer Scout” vol convidar a tots els escoltes del món a anar el dia 1 d’agost a un lloc simbòlic on la sortida del sol renovaran la seva promesa. És una oportunitat única per celebrar conjuntament el centenari del nostre Escoltisme. Curiositats: .Es publica “Escoltisme per a nois” en lliuraments quinzenals (1908). .Els primers escoltes de fora d’Anglaterra van ser els de Xilé (1909). .N’Agnés, germana de Baden Powell, ajuda a introduir als al·lots a l’escoltisme (1910). .En Baden Powell reuneix en un dinar a casa seva als supervivents del primer campament escolta de l’illa de Browmsea (1928). .L’escoltisme és prohibit a Espanya (1940). .L’escoltisme actualment és present a 216 països d’arreu del món, 25 milions de persones són escoltes i han passat durant aquests 100 anys per l’escoltisme més de 300 milions de persones.
Gent escolta: Gent que ha estat escolta n’hi ha hagut moltíssima i com podeu suposar també n’hi ha hagut de tota mena i de tota casta. Aquí en teniu, però, una llista de ben curiosos i de ben famosos que poc ens faria pensar que aquests hagin passat pel moviment escolta, a més d’altres curiositats: -Neil Amstrong, astronauta, primer home que en trepitjar la lluna va portar la flor de llis en el seu vestit d’astronauta. -Harrison Ford, actor que ha participat a moltes pel·lícules i de caire aventurer, com Indiana Jones, per exemple. -Richard Gere. -Jim Morrison, cantant, llegenda del rock, membre del grup “The Doors”. .Paul McCartney, cantant i membre dels Beatles. .Mark Spitz, nadador olímpic i medalla d’or. -Alguns expresidents dels Estats Units d’Amèrica com Bill Clinton, Gerald Ford, John F. Kennedy i en Bush (tot i que ens costi de creure). -L’home més alt del món va ser en Robert Pershing Wadlow, va néixer l’any 1918 als EEUU, als 13 anys media 2, 13 i la seva altura màxima va arribar a ser de 2, 47 quan tenia 22 anys.
-Bill Gates, fundador de Microssoft, o sigui l’home més ric del món. -El papa Joan Pau II va ser escolta a Polònia. -La reina d’Espanya, na Sofia, ho va ser a Grècia. -La reina d’Anglaterra Isabel II. -El rei de Suècia en Carlos XVI és encara escolta en actiu. -Walt Disney, fundador de Disney i de tots els seus personatges. -Jacques Chirac, president de França. -Giscard d’Estany, també expresident de França. -En David Beckam, futbolista i personatge mediàtic. -Personatges ficticis com Indiana Jones i Tintín, creats per Steven Spielberg i Hergé respectivament van ser escoltes. -El 60 per cent dels astronautes que hi ha a la NASA són o han estat escoltes. -Bobby Robson, entrenador de futbol anglès. -Alejandro Sanz, cantant de música pop espanyol. -Humoristes com Emilio Aragón i Paz Padilla. Llibres recomanats i escrits per en Baden Powell: Va escriure molts llibres durant la seva vida i aquí en tens alguns dels recomanats: -Manual del llobató -Ensopegades de la vida i com afrontar-les -Escoltisme per a nois -Escoltisme arreu del món Webs d’interès: -Blog.larocadelconejo.net (hi trobareu documentals sobre la vida d’en Baden Powell i de l’escoltisme) -www.biografiascitas.com (frases i cites del nostre fundador i moltes altres coses d’interès escolta) -wiki.larocadelconejo.net (tots els detalls del primer campament escolta a l’illa de Browmsea del 1907). Per a reflexionar: -Creus que l’escoltisme aporta alguna cosa a la nostra societat? -Que podem fer des de l’agrupament per celebrar el centenari? -Quins reptes té l’escoltisme avui dia?
Felicitats a tots pel centenari!!!

01 d’octubre 2007

EDITORIAL: 100 ANYS D'ESCOLTISME

100 anys d’escoltisme!! Com ja sabeu, aquest any 2007 celebram el centenari de l’escoltisme, d’aquell primer campament escolta i de tot el que ha passat després. Avui ens costa una mica imaginar com devia ser la primera trobada de Baden Powell amb el grup d’una vintena de joves, que van anar a Brownsea i que van passar uns dies a la natura posant en pràctica experiències de supervivència, coneixement del bosc i dels animals... Durant aquests cent anys, milers i milers de joves d’arreu del món s’han acostat al Moviment escolta per viure una aventura: anar al camp, experimentar la natura, fer projectes, viure la fe... Si bé és cert que el temps han canviat – i molt!-, l’arrel de l’escoltisme és la mateixa: aprendre a ser bons ciutadans, deixar el món millor que l’hem trobat, ser germans de tothom, estimar i cuidar la nostra terra... El centenari de l’escoltisme ens dóna l’oportunitat de pensar en moltes coses: - Que durant 100 anys moltes persones han estat escoltes com noltros i ho han viscut amb il·lusió, amb ganes... - Que totes aquestes persones han fet seva la Llei escolta, la promesa i tots els valors que transmet l’escoltisme. - Que l’escoltisme ha estat la llavor per fer d’aquestes persones gent de confiança, responsable, útils, compromesos en la seva vida i en la seva societat. - Que l’escoltisme ha ensenyat, i ens ensenya, a estimar la natura, l’entorn, la nostra terra i la nostra cultura. - Que el que ha estat escolta un dia ho és tota la vida i açò es fa palès en el seu dia a dia, en el seu comportament. - Que si avui hi ha escoltes és per algun motiu: perquè la proposta educativa del moviment ofereix alguna cosa més que un lloc on passar unes hores el dissabte.
Amb aquests articles de la Sempre a punt que us oferirem seguidament volem fer el nostre record a aquest centenari i adonar-nos que, en els 20 anys llargs d’escoltisme a Ferreries, també hi hem posat el nostre granet d’arena. Hem fet escoltisme a Ferreries, als caus i a les sortides. Hem fet present la nostra manera de ser i actuar dins el poble, amb l’organització d’activitats, col·laborant amb les entitats i l’ajuntament. Hem participat a les activitats escoltes a nivell de Menorca a través d’intercanvis amb altres agrupaments, essent presents a les Diades de Sant Jordi, del Pensament o de la Llum de la Pau. I hem anat més enllà: hem sortit de Menorca, amb el fulard que ens identifica, dient que som escoltes oberts al món. I hem anat a trobades internacionals i nacionals, hem conegut altres escoltes i ens hem adonat que ser escolta és molt més que trobar-se els dissabtes. Hem vist que som molts, molt diferents però amb una base i uns valors comuns.
Enguany ha tocat a la unitat de P/C conèixer aquesta dimensió de moviment escolta. Amb la seva participació a la trobada internacional de l’Aquajam 2007 han viscut la dimensió internacional de l’escoltisme, han après moltes coses, han conegut gent nova i ens han fet a tots presents allà, a tots els escoltes de Ferreries –d’avui i de sempre-. Aquesta és la vostra responsabilitat: representar-nos el millor possible i passar-vos-ho molt bé!!
I a tots, felicitats per la part d’aquest aniversari que us toca. Esperam que l’escoltisme pugui seguir viu durant 100 anys més.
Sempre a punt!

EL BLOG DE LA SEMPRE A PUNT

La revista Sempre a punt, de l'Agrupament Escolta Sant Bartomeu, surt al ciberespai i obre el seu contingut perquè tothom hi pugui accedir i, també, dir la seva i enviar els seus comentaris.
Esperam que us agradi.

Visualitzacions de pàgina l'últim mes

Arxiu del blog