Agrupament Escolta Sant Bartomeu: EL FIL D'ARIADNA

Ells dos han format part de forma molt activa de la història del nostre agrupament escolta, persones molt actives i amb un gran compromís envers el seu voltant i amb ganes d’aportar el seu granet d’arena per canviar dintre del possible la nostra societat.

En Miquel Maria va entrar a formar part de l’agrupament el curs 1988/1989 com a animador de Trucs fins al curs 1990/1991. Els cursos 1991/1992 i 1992/1993 va fer feina a l’agrupament com a Conciliari.

Na Lalín va formar part com a Caravel·la i com a Truc, fins que en el curs 1989/1990 entra com a cap fins al curs 1994/1995. Els tres primers anys ho va fer com a cap de Ràngers/Guies i els tres darrers com a cap de Pioners/Caravel·les.

En Miquel i na Lalín tenen dues filles i els hi hem demanat una col·laboració a la nostra revista (i de la qual, per cert, en són subscriptors) i molt amablement ens han brindat les seves següents reflexions:

El fil d’Ariadna

Coneixeu la llegenda d’Ariadna? És un mite de l’antiga Grècia. Conta que el Minotaure, un ésser fantàstic amb el cos d’home i el cap de toro, que posseïa una força titànica, vivia amagat dins una cova de l’illa de Creta i mantenia la població de l’illa presa del pànic. La cova era un profund laberint del qual ningú havia escapat mai: els agosarats que havien intentat atacar el Minotaure, s’havien perdut per sempre dins les infinites galeries... A Creta hi vivia Ariadna, atemorida com tothom per la presència del Minotaure. Però va arribar l’heroi Teseu, decidit a acabar amb el monstre. Ariadna es va enamorar de Teseu, i li va donar un embolic de fil, per tal que quan hagués trobat i vençut el Minotaure pogués sortir del laberint. I així va succeir: Teseu va matar el Minotaure, i gràcies al fil d’Ariadna va poder trobar la sortida.

Us demanareu a què ve que us contem aquesta llegenda. Molt senzill: ens ha semblat una manera entenedora i gràfica d’explicar-vos què representa per a nosaltres dos el fet d’haver format part de l’Escoltisme. Avui, per diverses circumstàncies, no pertanyem a cap agrupament escolta, ni tenim cap activitat relacionada amb l’Escoltisme. Açò no vol dir, però, que la nostra experiència escolta sigui un simple record, que només formi part del nostre passat. Els valors, les actituds, l’estil de vida i tot allò que vam aprendre i compartir dins l’Agrupament Escolta de Ferreries, són com un fil d’Ariadna que ens orienta per dins el laberint de la vida, i sobretot de la vida en la societat en què ens ha tocat viure.

Els sociòlegs, observadors i analistes actuals descriuen la nostra societat com una realitat oberta, pluralista, multicultural, fragmentada en mil i un petits espais sovint desconnectats entre ells. Com un laberint, vaja. Per bé o per mal, aquella societat més o menys homogènia i uniforme que vam ser en altres èpoques ja fa temps que s’ha esvaït. La nova societat, que canvia i es transforma constantment a un ritme frenètic, òbviament té molts d’avantatges i aspectes positius, com la llibertat individual, el progrés tècnic, l’evolució de les idees, etc. Però seríem cecs si no reconeguéssim també una sèrie de riscos, com, per exemple, el de perdre’t enmig d’aquesta amalgama de propostes, d’aquest laberint en el qual hi abunden milions de promeses de felicitat fàcil i de solucions meravelloses als nostres problemes. El pluralisme és bo, ja ho hem dit, però no en traurem res si ens deixam arrossegar fins a la pèrdua de la identitat personal, fins a l’evaporació de les nostres conviccions i a una vida gris, fotocòpia de fotocòpia de fotocòpia d’uns models estàndard de conducta. Tot açò ens portaria, al capdavall, a deixar de ser els actors protagonistes de les nostres pròpies vides.

Bé, doncs: enmig d’aquest panorama, pensam que l’Escoltisme continua tenint una vigència i una validesa fora de dubtes. Segurament, avui l’Escoltisme és encara més útil i necessari que en altres èpoques, perquè més que mai el podem concebre com un fil d’Ariadna. La vida ens durà per mil i un camins, però el fil d’Ariadna de l’experiència escolta sempre ens recordarà d’on venim, ens mantindrà lligats a uns orígens i uns valors —fe, educació, país— als quals val la pena de ser-hi fidels, i als quals sempre podem tornar per sentir-nos lliures i tornar a començar quan les coses se’ns torcin. Per açò, no ho dubteu: agafau ben fort el fil d’Ariadna, i no tingueu por d’entrar al laberint!